Inauguro el meu blog amb aquest post ja que despertar l’empatia i generar connexions positives entre persones és el que em mou. Empatia és la capacitat de comprendre i sentir el que experimenta una altra persona, és també la voluntat d’ajudar i de posar el focus en allò que ens uneix i no el que ens separa. Es basa en la nostra capacitat emocional, una cosa clau per a la comunicació humana. Som animals socials, naixem amb l’habilitat de connectar amb els altres, d’aprendre a partir de l’observació, de commoure’ns i emocionar-nos. I hem de cuidar aquesta importantíssima habilitat natural perquè no es marceixi amb el temps.
L’estrès, l’individualisme i fins i tot el filtre bombolla de les xarxes socials ens porten a l’abstracció. A la societat del selfie. A l’exclusió, de l’altre i d’un mateix. Connectar per a no alienar-nos com a persones és clau. Connectar amb nosaltres i el nostre entorn. Redescobrir l’animal social que portem dins, les tertúlies eternes, l’amistat veritable, l’altruisme genuí. Segur que, si pensem en les connexions positives de la nostra vida, aquests records són aprenentatges, emocions i sentiments. L’empatia ens serveix per a alimentar i tenir les portes obertes a aquestes experiències. Empatia és l’única competència que la Intel·ligència Artificial no pot aprendre, és la nostra essència humana.
I us preguntareu, com podem desenvolupar l’empatia? Us compartiré 5 trucs:
- El primer és observar i escoltar. Si ens precipitem a parlar, si acabem les frases dels altres, si deixem que els nostres prejudicis no ens deixin llegir amb claredat els senyals, estem sabotejant la nostra capacitat empàtica. Per a entendre i connectar amb els sentiments dels qui ens envolten necessitem tots els nostres sentits atents. La informació és allí, si volem veure, sentir i escoltar…
- El segon, adaptar. Hem de modular el nostre missatge, to de veu i fins i tot postura corporal a la/s persona/s amb les quals estiguem parlant. Generar sincronia verbal i no verbal, ens acosta.
- El tercer és incloure. Utilitzar un llenguatge que no creï polaritats (sempre-mai), que no ens obligui a triar (blanc o negre), que no generi comparatives (és el millor) i que parli en positiu és clau per a no excloure i generar empatia. Els murs – reals i metafòrics – perjudiquen a banda i banda. Així que crea ponts.
- El quart, la humilitat. Entendre que la teva veritat és una possibilitat. Que no hi ha veritats úniques. Que cada persona té les seves. Sense comprendre que una mateixa història pot tenir dues o més visions, mai podem convèncer a l’altre d’escoltar i valorar la nostra. I, el pitjor, ens neguem la possibilitat d’aprendre dels altres.
- El cinquè és la teva voluntat. No es tracta només de poder ser empàtic – totes les persones sanes naixem amb aquesta capacitat – sinó de voler ser-ho. Fomentar nostre jo més solidari i obert, així com ajornar o fins i tot evitar el judici i les etiquetes.
Si volem canviar el món, comencem per nosaltres. Crea connexions positives. L’empatia ens permet entendre, influir, cooperar, negociar i generar acció. Sense empatia mai serem agents de canvi, líders, companys, amics o referents reals. És clau alimentar la nostra capacitat d’entendre i connectar amb els altres. En un món hiperconnectat, no desconnectis de tu mateix i del teu entorn.
